Entrevista a Albert Rocas

albert_pituAlbert Rocas, de 22 anys d’edat i nascut a Palafrugell, ens va sorprendre el passat diumenge 6 de febrer aconseguint la medalla d'or en el mundial d'handbol, una gesta desitjada i envejada per a qualsevol esportista. Ens vam posar en contacte amb ell  i, des de la ciutat de Pamplona on actualment viu i  juga, ens va concedir aquesta entrevista.



L'Albert i en Pitu Rocas al Pavelló d'Esports 

Ets campió del món. T’ho creus?
Encara no, costa molt assimilar el que hem fet i, sobretot, la importància que se li està donant. Els medis de comunicació ens han fet veure que hem aconseguit una cosa gran.

Eres el més jove de l’equip? Que suposava això?
Ens van tractar molt bé i, evidentment, em tocava fer el que fan tots els "novatos": portar les pilotes i pagar un sopar. Vaig compartir habitació amb el més veterà i company de club, el Mateo Garralda, i això ajuda.

Ha canviat alguna cosa?
Personalment no, tret de l’alegria i l’emoció d’haver aconseguit el que tot esportista desitja. He complert un somni!!!.
El que espero que canviï és pel bé del nostre esport: que la rebuda a l’aeroport, l’allau d’entrevistes, el fet d'obrir els informatius esportius amb l’handbol o el munt de pàgines que hi han dedicat els diaris esportius, serveixin perquè l’esport de l’handbol sigui més reconegut i se li doni la importància que es mereix.

Defineix-me aquesta selecció?
Ambiciosa i amb ganes de fer bé les coses.

Tant a la semifinal com a la final et van arribar molt poques pilotes en atac...
És veritat, però és que els laterals i els centrals estaven molt bé i tot el que tiraven entrava a porteria. També jo estava esgotat, no podia amb la meva ànima, vaig jugar molts minuts durant tot el mundial i a la que vaig còrrer un parell de contraatacs estava mort.

A qui vas telefonar primer quan vas acabar la final i quina va ser la primera trucada que vas rebre?
Vaig telefonar als meus pares. I la primera trucada no en tinc ni idea, tenia més de 50 trucades perdudes i més de 50 missatges al mòbil.

Com ha sigut la rebuda a Pamplona?
De fet encara no hem començat a entrenar i la veritat és que no he parat d’anar a televisions, entrevistes per ràdio i premsa... Fins demà dijous no veuré els companys i estan preparant una recepció oficial.

I ara què? El teu futur continua a Pamplona? Ofertes no te'n faltaran...
No es tracta de tenir més o menys ofertes, ja estic en el millor club del món. No n'hi ha cap de millor, en tot cas igual, i jo em sento molt valorat aquí. Aquest estiu vaig renovar fins l’any 2010.

Decisions d’anar a Granollers amb 15 anys o fer les maletes per anar a Valladolid, són molt difícils?
Sí, sobretot per la família i en especial per la mare, ja que el fill petit marxa de casa i ella diu que t’esperis, que ets molt jove. Veure que ho passa malament... a tu també et fa patir. Però la vida està plena de decisions, un cop encertades i altres no, i jo sóc una persona que les prenc amb totes les conseqüències.

Mantens relació i contacte amb la gent de l’Handbol Garbí?
I tant! Cada cop que puc i vinc a Palafrugell no deixo escapar l’ocasió d’anar a veure’ls. L’any passat ells van muntar una petita expedició i van venir a veure’m jugar un partit a Pamplona i aquest any volen repetir. Estem buscant una data que vagi bé.

Tot seguit et faig un petit test...

Un esport, a part de l’handbol
El tennis.

Un esportista
Mateo Garralda.

Un color
El verd.

Un llibre
El quadern gris d’en Pla.

Un nom de noia
Naira, que serà el nom que li posaran a la meva fiola.

Un nom de noi
El meu m’agrada, Albert.

Un cantant o grup musical
U2.

Una flor
Cap en especial.

Un actor o actriu
Júlia Roberts.

Un personatge
N'hi ha molts que han estat importants.

Una beguda o combinat
Sóc addicte a la Coca-Cola.

Un plat
Amb una pizza me'n conformo.

Una ciutat
Sense cap mena de dubte, Palafrugell.

Un viatge
M’agradaria anar al Carib.

Ara diguem que et suggereixen aquests noms i paraules:

Club Handbol Garbí
La meva vida.

Josep Mª Mora (Entrenador CH Garbí)
Una persona especial.

Pitu Rocas
Ja! ja! Ja! El meu germà i també una persona molt especial.

Juan Carlos Pastor (Seleccionador Espanyol)
El meu mestre.

Amistat
Una de les coses més importants de la vida.

Amor
La porta de la felicitat.

Professionalitat
Un deure.

Així és l’Albert Rocas un “nano” molt afable i que qualsevol dia d’estiu el podeu veure passejant per Plaça Nova o prenent unes copes amb els seus amics en un conegut bar de nit de Palafrugell.

Des del PME et felicitem i t’encoratgem a seguir com fins ara!

Moltes gràcies!

per Albert Anglada

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar