L'art del Tai txi

taichiUNA TRADICIÓ MONÀSTICA. BREU HISTÒRIA

L’origen del Tai txi es remunta a Li Tao Tzu, un savi taoista del segle IX, que va recopilar una seqüència de trenta set moviments anomenats “Els primers moviments del Cel”. Més tard un monjo taoista anomenat Chang Sang – Feng (segle XI) sintetitzà els primers moviments emprats per Li Tao Tzu amb exercicis que posteriorment van desenvolupar els monjos del temple Shaolin a la Xina, transformant els tendons alhora que entrenaven els exercicis de purificació interna del cos, essent l’objectiu el cultiu de la salut física i mental. A aquestes seqüències de moviments l’anomenà “Tai txi txuan”.

Durant les dinasties Sung, Yuan i Ming (segles XII- XVII), aquest Art es va difondre a través dels seus deixebles per tot l’oest de la Xina, essent utilitzat primer com a un mètode per transformar l’interior del cos a fi i efecte d’aconseguir una millor salut i longevitat, assolint així “la immortalitat “ ( l'estat de complementarietat de les energies Yin – Yang).

Posteriorment els esdeveniments socials i polítics van anar estenent el Tai txi com una forma marcial davant les invasions i el bandalisme, gràcies a l’obertura de certs coneixements que els monjos budistes (temple Shaolin) i els monjos taoistes

(la muntanya de Wudangshang) davant la compassió pel poble en vers els esdeveniments del moment, deixant l’aprenentatge més avançat als iniciats als temples per temor al mal ús d’uns coneixements tan poderosos.

Amb el temps, ja en el segle XIX, la utilització de les armes com a substitució i facilitat d’ús anaven fent disminuir la pràctica d’aquest Art. L’entrada dels conceptes occidentals anaven creant un clima d’escepticisme que va anar reduint els coneixements taoistes als darrers monjos més ancians fins a la seva desaparició.

EL TAI TXI “ALLÒ SUPREM O PRIMORDIAL”...

És un conjunt de lents moviments que en forma de seqüències ens ajuden a “retornar al nostre estat de salut original”, quan érem infants i el nostre cor era pur. Amb els anys, els mals hàbits i les experiències viscudes, els conceptes de comunitat i compassió pels altres ens han anat desapareixent, causant malalties que esdevenen un obstacle en nosaltres mateixos i en el nostre entorn. Així la pràctica d’aquest Art, originari de la Xina, ens ofereix la possibilitat de recuperar el “nostre cos daurat”.

Està dissenyat per proporcionar calma interna, alleugerir la fatiga i millorar les funcions metabòliques del cos conjuntament amb la coordinació i concentració. És de fàcil progrés, relaxant i amb un esforç gradual que es recomana especialment a persones amb problemes d'esquena i articulacions superiors i inferiors, tot i que els seus beneficis s’estenen de manera directa o indirecta per tot l’organisme.

Segons els conceptes de medicina xinesa, la pràctica del Tai txi permet restaurar (harmonitzant els oposats Yin- Yang) la lliure circulació del txi o energia vital responsable per deficiència o desequilibri del nostre estat de salut. Per això, tot i que en el món occidental és una pràctica relativament jove, en plena expansió, allà a la Xina i d’altres països asiàtics ja fa molts d’anys que es practica diàriament i multitudinàriament.

Tal és així que el govern xinès disposa del manual de Tai txi de la RP Xinesa, un llibre amb els exercicis de Tai txi estil “pequinès” adreçat a tota la població.

EL YIN i YANG

El concepte del YIN – YANG, contempla, sota el punt de vista oriental, una visió tant espiritual com material dels efectes de dues forces o pols, que depenen en si l’un de l’altre. Aquesta dualitat expressada també en la cultura occidental pels conceptes del bé i del mal, cel i terra, o el sistema binari del ordinadors, és diferent ja que en la cultura oriental, tots dos són necessaris per a l’equilibri de la vida, tal com s’expressa en el regne animal, vegetal i mineral.

El símbol del Yin – Yang mostra una forma i manera on les coses es transformen… constantment. És una descripció i no un judici. La seva expressió és variable. És per això que en la pràctica del Tai txi estem oscil.lant constantment d’un pol a l’altre, sovint sense saber-ho amb consciència, però naturalment, segurs dels canvis que van generant els moviments, acompanyats d’una natural i sana respiració, i en conseqüència del seus beneficis més immediats… alliberant el Txi atrapat i equilibrant les mancances i excessos, retrobant la nostra harmonia…

“Els múltiples fenòmens de l'univers visible i invisible són el resultat de la interacció entre el YIN i el YANG”.

Els diferents estils que els principals deixebles han anat modificant han donat pas a les diferents branques que avui en dia es coneixen pels noms: TXEN , WU, YANG i SUN.

És per aquest motiu que els practicants de Tai txi es troben sovint amb diferències que entren en competència entre elles, mentre l’autèntic sentit de la pràctica d’aquest Art és el “camí del Tao”, la pau amb nosaltres mateixos i amb d’altres i amb totes les coses que ens envolten amb conceptes com la compassió, l’altruisme i la disminució de l’ego que sovint dificulta la convivència entre les diferents cultures i predisposa a les lluites d’interès i competència exacerbada. Disciplina, sí; doctrines, amb moderació.

El qui coneix els homes és intel.ligent.
El qui es coneix a si mateix és savi.
El qui venç els altres és vigorós.
El qui es venç a si mateix és veritablement fort.
El qui s’acontenta amb el que té és ric.
El qui persevera és home de voluntat.
El qui no perd el seu Centre resisteix.
El qui mor i no pereix té llarga vida.
                                 Lao Tse

EL TAI TXI: UN MITJÀ PER DESENVOLUPAR LA NOSTRA SALUT

En els darrers anys l'interès per aquesta disciplina ha promogut l’estudi des de diferents camps, especialment, el mèdic. Estudis de diversos països d’Orient a Occident han anat proporcionant una informació més detallada i específica entorn aquesta “combinació d’exercicis“, alguns sota una visió més mecànica i d’altres, respecte les seves funcions tant en el camp físic com psicosomàtic.

SISTEMA MUSCULAR

Proporciona activitat en les grans cadenes musculars, donant resistència, elasticitat, alleugerint les tensions, millorant la tonicitat muscular i per efecte indirecte aporta beneficis a tota la musculatura que envolta els òrgans interns.

SISTEMA OSSI

Flexibilitza les articulacions, ajuda a alinear la columna vertebral, amb les espatlles i els malucs i així millorar les degeneracions naturals (osteoporosi) i posturals manifestades en totes les edats.

SISTEMA CARDIOVASCULAR

Incrementa el flux de la circulació sanguínia i limfàtica per tot l'organisme. Pel seu ritme lent i continuat disminueix el consum d’oxigen, millorant la resistència i reduint la fatiga, malgrat el ritme aeròbic que en progressió s’aconsegueix. Redueix la tensió. La respiració es torna relaxada i profunda.

SISTEMA NERVIÓS

Especialment a l'inici de la pràctica hi ha major demanda d’atenció i per tant afavoreix la concentració, fins arribar en progressió a un estat de major relaxació. D’aquí la cita “es una meditació en moviment “.

Desenvolupa la coordinació, millora l’equilibri i el control motriu gràcies a la lleugeresa i el ritme que incideixen en els nervis reflexos de la columna.

La taula de moviments, segons els estils, més llargues o més curtes, proporciona un estat d’atenció en el present afavorint la disminució de les preocupacions, les tensions i l'estrès, gràcies a la menor demanda d’oxigen en el cervell evitant la seva saturació i dificultat per mantenir equilibradament els estímuls entre els dos hemisferis cerebrals. Així la ment i el cos s’unifiquen com un sol cos...

Autor: David Gonzàlez
Professor de Tai txi

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar